http://player.vimeo.com/video/17990238

Tastautors 2011 from david perello on Vimeo.

El passat divendres vaig anar fins a Cardedeu, arrossegat pel nostre discordiant Oriol, per anar a veure el concert de la increïble història de Carles Carolina. Enguany, el Festival Tastautors, de Cardedeu, compleix la seva 6a edició i he de dir que amb un èxit absolut. La sala es va omplir fins dalt, amb totes les taules plenes i la gent dempeus. Segurament, l’únic que es pot retreure a l’organització és la falta de puntualitat. Però ja sabeu què diuen: les coses bones es fan esperar.

No n’esperava gaire de Delên, per no dir res, que venien a presentar el seu disc de debut: ‘Sa roba estesa (2009)’. Tanmateix, al final del certamen (…)Com podeu endevinar fàcilment vaig quedar captivat per l’intimisme d’aquest grup menorquí. Sentir-los en directe, sense haver sentit mai res d’ells, va fer que estigués atent a cada peça, expectant, per veure com seria la següent cançó. Realment en vaig gaudir molt.”

Veure els objectius aconseguits és una satisfacció.

Gràcies!

Us deixem amb la crònica de TV Cardedeu amb entrevista inclosa:

“El músic per antonomàsia va entrar en escena al Bar Tarambana de Cardedeu. Estic parlant d’en Pau Guillament més conegut amb el nom artístic de Guillamino, qui ahir divendres a la tarda i a la nit va mostrar tot el seu talent a un públic fidel….” Puntsiseguits

Us deixem la crònica de TV Cardedeu sobre el taller:

i una cançó del concert:

Quimi Portet: Als concerts de la nova gira, presenta el seu disc Viatge a Montserrat i repassa la seva trajectòria en solitari tot interpretant temes de pràcticament tots els seus discos.

I els Nens Eutròfics d’en Pedrals: una banda de pop creada per un poeta. Materialitza la musicalitat dels versos sense cap mena d’impediment cultural, sense vergonya ni concessions.

Al Centre Cultural de Cardedeu, a les 22:30h

També podeu trobar una gravació dels llacs del terror feta per una espectadora

Guillamino és realment algú a qui cal vigilar”, escrigué Gilles Peterson arran del llançament japonès del músic barceloní. “Ho té tot: soul, beats, veu, idees…”, com ja havia intuït anys enrere John Peel. Tots aquests elements s’intensifiquen en el seu tercer disc en solitari, Les minves de gener, que aprofuendeix en el genuí so Guillamino. Un maridatge entre electrònica i música negra que ha comptat amb el talent de Dive Dibosso (7 notas 7 colores) a les mescles i que consolida Guillamino com un dels músics més sorprenents i imprevisibles de l’escena barcelonina. És també un rodamón de la música, capaç d’implicar-se en els projectes més heterodoxos: perversions sardanístiques, hip-hop de joguina i del de veritat, cançó transoceànica, bandes sonores histriòniques… En resum: Electrònica d’autor. Beats escrits a mà.